Dret al vot per els estrangers residents a Espanya.

Des de la UGT de Catalunya i l’Associació AMIC considerem que és necessari obrir un ampli debat social al nostre país per promoure l’accés de les persones immigrades a la ciutadania. Es tracta de construir, amb la societat, models graduals d’inclusió i integració en l’esfera política i, en igualtat de condicions.

Creiem que és indispensable considerar les persones residents extracomunitàries com a ciutadans i ciutadanes, perquè, tal com recull el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008 de la Generalitat de Catalunya, és important impulsar un enfocament de la ciutadania basat en la residència material i l’establiment en un entorn social determinat. Recuperem, d’aquesta manera, un concepte de ciutadania deslligat de la nacionalitat estatal i vinculat estretament amb la residència material i en la voluntat de la persona de romandre efectivament i establement en un entorn social determinat.

Les persones immigrades queden subjectes al compliment de totes les lleis i deures dels ciutadans, però tenir aquestes obligacions no es correspon amb l’absència de drets fonamentals com a ciutadans. No es tracta d’equiparar els drets dels ciutadans espanyols als de les persones immigrades, sinó d’entendre que les persones immigrades són ciutadans amb les mateixes obligacions i que, per tant, ho han de ser amb els mateixos drets.

El dret al vot no és tan sols un dret objectiu de tots els ciutadans i ciutadanes, és també un mecanisme d’integració, de participació i concreció de la democràcia, per la qual cosa no es pot parlar d’aquesta, ni d’una autèntica integració, si es denega el dret al sufragi a una part de la població. Avançar en ciutadania suposa trencar amb aquesta visió utilitarista i instrumental de la immigració, limitada al mercat de treball i amb una idea provisional de la seva presència.

Considerem, per tant, que és necessari començar a fer passos ferms cap a la integració real dels immigrants mitjançant el reconeixement dels seus drets polítics. Aquesta campanya per demanar el dret al vot de les persones immigrades té com a finalitat reformular el concepte de ciutadania plena, per a vincular-lo a la residència i no a la nacionalitat.

Els immigrants que resideixen al nostre país ja fa temps que exerceixen els seus drets laborals. En aquest sentit, sí que poden participar a les eleccions sindicals, tant exercint el sufragi passiu com l’actiu. Prop de 2.000 delegats exerceixen els seus drets assumint la responsabilitat que comporta representar a tots els treballadors de les seves empreses, siguin nacionals o no.

També en l’àmbit educatiu les persones i infants immigrants que estan estudiant poden participar i ser triats en els processos d’elecció dels seus representants. És obvi que l’exercici del vot en els àmbits laboral i educatiu ens interessa molt per dues qüestions principalment, el procés d’integració que facilita la convivència i el reconeixement de drets i deures com a ciutadans a persones que tenen una altra nacionalitat, però que resideixen (viuen i conviuen) amb nosaltres.

Ara bé, aquesta participació que assumim i defensem com un fet positiu, no es dóna en l’àmbit social, i a la persona immigrada, fins i tot la que fa molt de temps que conviu i participa amb nosaltres, se li continua negant el dret al vot en els processos d’eleccions polítiques.

Si partim de la necessitat d’observar la ciutadania basada en la residència i no basada en la nacionalitat, arribem a la conclusió que els drets, propis de la definició de ciutadà o ciutadana, s’han de poder exercir en tots aquells àmbits de desenvolupament de la persona.

Per a aquells que dictaminen d’irresponsable o exagerada la possibilitat de reconèixer el dret al vot als immigrants, cal recordar que el dret al vot dels immigrants està reconegut per molts dels socis europeus d’Espanya. Aquest és el cas d’Irlanda, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Luxemburg, Finlàndia i Holanda, que reconeixen el dret a participar en les eleccions municipals de tots els residents, siguin de la nacionalitat que siguin, en alguns casos sense necessitat d’un temps previ de residència. En el cas d’Austràlia i d’Itàlia s’ha permès la participació dels immigrants en alguns dels processos municipals.

Des de la UGT de Catalunya i l’associació AMIC, convoquem la societat civil organitzada a assumir aquesta reivindicació, perquè junts aconseguim avançar cap a la integració i la democràcia.

- El compromís ferm per pressionar les forces polítiques, perquè reconeguin el sufragi actiu i passiu dels residents extracomunitaris. Creiem que l’Administració ha de reconèixer de forma efectiva el dret de vot en tots els processos electorals per a les persones immigrades que resideixin legalment, a partir d’un mínim de dos anys de permanència per a les eleccions municipals i de quatre anys per a la resta d’eleccions.

- Demanem al Govern que associï la ciutadania a la residència i no a la nacionalitat.

- Demanem als partits polítics catalans que facin pressió a nivell del Govern espanyol perquè es reformi la Constitució en aquesta direcció.

Junts hem d’assumir que l’única via per assolir el desenvolupament just, humà i solidari a Espanya i Europa, és treballar per la supressió de tota discriminació injustificada de qualsevol col·lectiu o individu que formi part de la nostra societat.

Adhesions al manifest: http://www.ugt.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=703&Itemid=2